Motor string

El motor Stirling va ser inventat el 1816 per Robert Stirling,

reverend escocès. L'objectiu era tenir un motor menys perillós que la màquina de vapor. El principi de funcionament és el treball realitzat per l'expansió i contracció d'un gas (normalment heli, hidrogen, nitrogen o simplement aire) en ser obligat a seguir un cicle de refredament en un focus fred, amb la qual cosa es contrau, i d'escalfament en un focus calent, amb la motorqual cosa s'expandeix. És a dir, és necessària la presència d'una diferència de temperatures entre dos focus i es tracta d'un tèrmic. Aquest motor, de gran antiguitat, continua en recerca gràcies a la versatilitat de fonts d'energia utilitzables per al seu funcionament, ja que al necessitar només una font de calor externa al cilindre, és possible utilitzar una gran varietat de fonts energètiques (energia solar tèrmica, tot tipus de combustibles, ús de la biomassa, energia geotèrmica, etc). És d'esperar que els fabricants de motors Stirling construeixin a gran escala unitats petites d'aquest mateix tipus, (amb disc solar) com per exemple amb capacitat de produir uns 200-400 kWh al mes (equips d'1 a 2 kW de potència aproximadament) , especialment per als països situats entre els tròpics, ja que en aquestes zones la quantitat de radiació solar és gran al llarg de tot l'any i al seu torn és la regió on hi ha més població dispersa.

El motor Stirling és l'únic capaç d'aproximar (teòricament el arriba) al rendiment màxim teòric conegut com a rendiment de Carnot, de manera que, pel que fa a rendiment de motors tèrmics es refereix, és la millor opció. Convé advertir que no serviria com a motor de cotxe, perquè encara que el seu rendiment és superior, la seva potència és inferior (a igualtat de pes) i el rendiment òptim només s'aconsegueix a velocitats baixes.